Gekiga, el manga no-manga

Tothom que estigui més o menys ficat en el món del manga ja estarà fart d’escoltar paraules com ‘shonen’, ‘shôjo’ o ‘hentai’. Però, i el gekiga? Jo mateix, fa només uns mesos que vaig descobrir el terme, el que significava i tot el que ha comportat per al manga a dia d’avui.

A grans passos, podria dir-se que el gekiga és l’antecedent del seinen actual. M’explico. Cap allà els anys 50, al Japó, hi havia ja un nombre considerable d’adultes que havien crescut llegint manga de manera més o menys habitual. Aquests individus seguien volent llegir còmics, però amb una temàtica que s’adaptés més a la seva edat. Val a dir que aleshores el manga estava dirigit a un públic més aviat infantil. També es publicaven vinyetes i yon-koma humorístics, però res més.

A la banda de l’oferta, hi havia autors novells que estaven desitjosos de donar-li una volta de 180 graus al còmic japonès d’aleshores. Entre tots aquests en destaco en Yoshihiro Tatsumi. En aquella època, aquest home estava obsessionat amb crear un manga que no fos manga. Dit així pot sonar una mica contradictori, però bàsicament el que pretenia era elaborar un tipus de còmic que s’allunyés de les connotacions que fins aleshores estaven associades al manga. En altres paraules, pretenia transformar el manga en un article de culte. Va ser ell qui va donar el nom a aquest nou corrent, gekiga, que vol dir imatges dramàtiques. D’aquesta manera, ja només amb el nom, s’allunyava del terme manga, que significa ni més ni menys que gargots.

Kuroi Fubuki (Boira Negra), de Yoshihiro Tatsumi

En el seu moment, el gekiga va despertar una gran polèmica pel fet que el manga tractés temàtics que no eren per a nens en un mercat que estava dirigit precisament als nens. Els representants d’aquest corrent, però, defensaven que el còmic que ells feien era per a un públic adult.

La revista més representativa del gekiga va ser, sens dubte, la Garo.  El seu fundador, en Katsuichi Nagai, deixava total llibertat de creació als mangakes a canvi de no pagar-los res de res. El gran reclam que aquesta revista oferia als seus lectors era ni més ni menys que Kamui Den (La llegenda d’en Kamui), d’en Sanpei Shirato. En aquesta revista, però, s’hi van donar a conèixer molts altres dels grans autors del gekiga.

Ja en la primera Garo, Kamui Den apareixia en portada.

Alguns dels autors més representatius d’aquest moviment són: en Yoshihiro Tatsumi, en Sanpei Shirato, en Yoshiharu Tsuge, en Hiroshi Hirata, en Shigeru Mizuki, en Takao Saito i en Kazuo Koike.