Japan

Títol de l’edició espanyola: Japón (Japan)

Autors: Buronson (guió) i Kentaro Miura (dibuix)

Any : 1992

Nombre de Toms: 1

Estat: publicada el 2002 per Mangaline i actualment descatalogada

Traductor: Emilio Gallego Zambrano

Si vaig decidir llegir aquest seinen va ser perquè no m’animava a llegir Berserk (en Miura n’és l’autor) i, perquè, fullejant-lo, vaig veure la Sagrada Família.

L’argument és bastant senzill: un grup de japonesos és transportat a un futur apocalíptic dominat pels occidentals. Seran capaços els reprimits de rebel·lar-se contra els europeus i crear un món de pau?

Aquest còmic m’ha ofès de sobremanera. Bàsicament, transmet la idea que els europeus som uns repressors i els japonesos, en canvi, són l’encarnació de la bondat. Coses com aquesta em treuen de polleguera: Japó és un país que té nom per a la mort per excés de treball, que socialment obliga a adoptar postures contraproduents per a les cames i que ostenta una doble moral envers el sexe de tela marinera. No dic pas que Europa sigui perfecta, però d’aquí a retratar-me una Barcelona tercermundista i posar-nos als europeus com a sanguinaris dictadors i als japonesos com a sants immacul·lats, per aquí ja no hi passo. Sóc barcel·loní de tota la vida i mai, mai, mai he vist nens demanant almoina pel carrer.

D’altra banda, el guió està ple d’incoherències. Resulta que tots i cadascun dels oprimits són japonesos (ni que no hi hagués més països a l’Àsia). Que, a cop d’ull, es pot reconèixer instantàniament els japonesos. Que els jakuzes i els bandits poden esdevenir justiciers de la nit al dia. Etcètera.

La traducció és bastant correcta. De fet, només em grinyola l’última paraula de l’última bafarada.

En quant a l’edició, aparentment, sembla bona, però algunes pàgines se li transparenten molt. Riu-te’n tu, dels que es queixaven per les transparències de Glénat.

El millor: El dibuix.

El pitjor: Tot el guió i les idees que transmet.

Recomanable? Només si ets un fervent seguidor d’algun dels dos autors.