Shiroi Heya no Futari

01/10/2010 at 22:10

Traducció del títol: La parella de l’habitació blanca

Autora: Ryoko Yamagishi

Any: 1971

Nombre de toms: 1

Estat: sense llicenciar i sense expectatives que mai ens arribi.

Informació: Tot i que pugui sonar estrany, el yuri va sorgir en les publicacions shoujo. En aquella època, seguia els tòpics marcats per les novel·les conegudes com Class S, de principis del segle XX. La màxima exponent d’aquest tipus d’escrits fou la Nobuko Yoshiya. Aquests tòpics encara a dia d’avui s’utilitzen en algunes obres del gènere. Alguns d’ells són: les protagonistes de la relació amorosa són una noia més aviat masculina i amb caràcters adults i una altra femenina i més infantil, l’acció té lloc en un internat femení o quelcom anàleg i el típic final tràgic que ve a dir que l’amor entre dones, si es dóna, ha de ser quelcom de caràcter transitori.

No fou fins els anys setanta, quan la generació del 24 va implantar-se en el mercat del manga, que va aparèixer-hi el yuri de la mà de la Ryoko Yamagishi amb Shiroi Heya no Futari.

Ressenya: Quan la Resine decideix anar-se’n a estudiar a un internat no sap que li tocarà compartir habitació amb la Simone, una noia malcarada i arrogant, amb qui no acaba d’intimar. Arribaran elles dues a congeniar algun dia?

Tot i que aquest manga en si és curt i hi ha alguns aspectes no del tot perfilats, les personalitats de les dues protagonistes, tan diferents, estan d’allò més ben definides. Mentre que l’una és minyona, agradable i responsable, l’altra és arisca, malgirvada i, simplement, va a la seva.

La Resine i la Simone fan coneixença.

Inevitablement, entre elles sorgeix l’amor, però cadascuna se’l pren d’acord amb el seu tarannà. La Simone s’hi entrega sense reserves; ella sempre ha viscut segons millor li ha semblat, sense preocupar-se de què dirà la gent. En canvi, la Resine alberga els seus dubtes. És d’aquelles persones que fa el que la societat n’espera.

Pros:

  • La personalitat tan ben definida de les protagonistes.
  • Obra precursora del yuri.
  • El final. Sencillament, magistral.

Contres:

  • En general, els esdeveniments se succeeixen amb massa rapidesa, com si l’autora hagués tingut pressa per acabar la història.

Recomanable a aquells que els apassioni el shoujo antic i/o que desitgin conèixer els orígens del yuri.

Entry filed under: generació del 24, manga dels '70, Ryoko Yamagishi, shôjo, yuri.

L’anime del nou 3XL. Primeres impressions Kiseiju


Contacte

cinccentsu(a)terra(punt)es

Mangues que vull que llicenciïn

-Ashita no Joe
-Banana Fish
-Black Joke
-Chô! Makoto-chan
-Coo no Sekai
-Devilman
-Doraemon
-Fire!
-Galaxy Express 999
-Gon (reedició)
-Kamui-Den
-Kasei Tanken
-Kingyo-ya koshoten
-Kyogin no Hoshi
-Manga Michi
-Munô no hito
-Neji-shiki
-Norakuro
-Obake no Qtarō
-Palepoli
-Sabu to Ichi Torimono Hikae
-Suvival (reedició i finalització)
-Tiger Mask
-Uzumaki (reedició)


A %d bloguers els agrada això: