Kiseiju

Traducció del títol: Paràsit(s)

Autor: Hitoshi Iwaaki

Anys: 1990-1995

Nombre de toms: 10 en edició estàndard (i 8 en una de luxosa).

Estat: sense llicenciar i, tot i que no és improbable que ens arribi, amb el pas dels anys, en anar envellint, cada cop ho és més.

Informació: Mentre que a Espanya aquesta sèrie és una gran desconeguda, a altres països, com a Estats Units, ha tingut una bona acollida. I què dir del seu país d’origen, el Japó, on l’any 1993 el seu autor rebé el Kodansha Manga Award, en la categoria de manga en general, per aquest manga.

Ressenya: La Terra està en perill. Hi ha una plaga que l’està matant inexorablement. L’única manera de salvar-la és acabar amb aquesta plaga. No seran ni més ni menys que uns éssers de l’espai vindran a realitzar aquest propòsit. Es camuflaran entre els humans i els aniran eliminant mica en mica per tal de sanejar el planeta. Es ficaran al cervell de certes persones per mitjà de parasitisme.

Un d’aquests éssers arriba a ca’ls Izumi i intenta arribar al cervell del fill únic per tal de posseïr-lo. El noi se n’adona i ho evita com pot, de tal manera que el paràsit només arriba a dominar-li la mà dreta. A partir d’aquí, ambdós hauran de cooperar per a sobreviure, ja que d’una banda en Shinichi Izumi intentarà evitar les carnisseries provocades pels congèneres del seu hoste Migi i, de l’altra i sobretot en un principi, en Migi es veurà obligat a treure-li les castanyes del foc.

El fet de tenir en Migi com a hoste li acaba duent a en Shinichi problemes de tot tipus. Tot i així, ell no s’ensorrarà i seguirà endavant, traient tot el partit possible a la seva nova situació.

Malgrat estar catal·logat com a seinen, aquest manga té plantejament de shônen pur i dur, si bé és cert que es tracta d’una història dirigida a un públic un pèl més madur que el lector habitual de shônen. A més, també es diferencia del gènere pel fet que arriba un moment en el qual s’acaben els power ups i el propi protagonista reconeix que acabar amb tots els paràsits és una tasca que li va massa gran, per molts còmplices que pugui tenir.

Pros:

• El personatge principal és totalment rodó. La seva evolució, a més, és creïble.
• El dibuix, en general. Els fons, per posar un exemple, estan plens de detalls.
• La dinàmica de la història durant els primers vuit toms. No avança ni massa ràpid ni s’entreté en detalls sense importància. La narració és tan fluida i correcta que mentre anava llegint el manga contínuament flipava en aquest aspecte.

Contres:

• Els personatges femenins, a aquest home, li surten una mica masculins en quant al físic.
• Els dos últims toms. No sé què li va passar al mangaka que primer li va donar per fer una saga superlenta i després va accelerar d’una manera apoteòsica el final.
• Hi ha una cosa que no acaba de quedar clara: d’on sorgeixen els paràsits?
• Aquest manga té unes grans pretensions de fer filosofar al lector, pretensions que es queden en gairebé res i que fan semblar que l’autor no estigués gaire per la labor a l’hora de currar-s’ho en aquest aspecte.

Recomanable a tots els amants del bon shônen que no li facin fàstics al gore.