Vinland Saga [tom 1]

Autor: Makoto Yukimura

Anys: 2005-?

Nombre de toms: 9 (però ja han aparegut capítols que corresponen al tom 10)

Estat: Al Japó encara està oberta. Aquí no està llicenciada, però jo trobo que la probabilitat que ens arribi és relativament elevada. Les editorials de moment no han fet cap declaració al respecte, però es tracta d’un manga conegut, amb un bon dibuix i unes escenes de lluita d’allò més dinàmiques.

Traductor per a l’edició francesa: Xavière Daumaire

Informació: Vinland Saga començà a publicar-se en una revista setmanal, però com que va arribar un punt en què l’autor se saturà, els editors li van permetre que passés a publicar a una revista mensual de la mateixa companyia. Això implicà que els dos primers toms hagin tingut dues edicions diferents en un marge de temps curt.

Segons tinc entès, actualment, la sèrie gaudeix de bona salut no només al Japó, sinó a molts altres països on es publica.

Ressenya: En Thorfinn és un jove però destre lluitador al servei d’Askeladd, un sanguinari guerrer víking i l’assassí del seu pare. El noi està obsessionat en cobrar-se la seva venjança, per la qual cosa resta al costat d’Askeladd, malgrat que li resulti repugnant. Tot i així, mai l’atacarà per l’esquena, sinó que el va desafiant en duels cada cop que obté algun mèrit en el camp de batalla.

Aquest manga m’ha resultat insípid. I no sé ben bé per què. Mirant-ho de manerea objectiva, Vinland Saga té un bon grapat d’ingredients que necessita un best seller: un protagonista que cau bé malgrat la seva arrogància, passats foscos, conspiracions, dolents molt dolents, bons massa bons, pretensions filosòfiques, grafisme treballat, noies boniques… Què ha fallat? Sincerament, trobo que li falta un noséquè per a poder dir que realment m’ha agradat. La lectura d’aquest primer tom m’ha deixat fred, ras i curt.

La Terra és una circumferència pels marges de la qual cau l'aigua...

L’única queixa que tinc envers l’edició francesa és que al final del tom hi ha ni més ni menys que 3 fulls completament en blanc! I això sense comptar els dos anteriors, que podrien, perfectament, haver quedat reduïts en un de sol. Aquí, l’editorial Kurokawa ha manat l’ecologia a fer punyetes. Si ens posem a fer càlculs de la de toms #1 (i no sé si en la resta també hi és present aquesta manca de consideració), ens surt una barbaritat de paper desaprofitat. Com per a fer uns quants toms. La resta, tot correcte. El paper potser és lleugerament pitjor que el de les edicions espanyoles, però no és una cosa que em molesti; és més, segons diuen, el paper massa blanc cansa la vista. D’altra banda, al principi del tom hi ha 4 sucoses pàgines a color.

Pros:

• És una alenada d’aire fresc poder llegir manga en el qual l’acció no té lloc al Japó, sinó en un ambient més pròxim.
• El dibuix és magnífic i en les escenes de lluita l’autor es llueix.

Contres:

• Mmmmm… cap? (A part dels fulls de més de l’edició francesa.)

Recomanable a tot aquell que li agradin les batalletes plantejades amb un mínim de serietat.