ABFenix i el ‘tu quoque’

Veig a Misión Tokyo que parlen d’ABFenix i que la pròpia distribuidora ha deixat el següent comentari al mencionat post:

“Buenas todos.

Es un placer contactar con vosotros.
Aclarar tan sólo dos puntos:

-La distribución es totalmente legal, pues las exportaciones/importaciones están a la orden del día.

-TODAS las editoriales españolas venden desde hace años sus ediciones en países como Argentina y Mexico. Por lo tnto, es EXACTAMENTE lo mismo que esto, pero al revés.

Gracias por la atención y que disfrutéis de las colecciones!”

La veritat és que em sembla una argumentació d’allò més pobra.

Sobre el primer punt: una cosa és una exportació/importació, que consisteix en què et comprin/compris un determinat producte, pagant la part compradora els respectius gastos d’enviament, tret que s’hagi estipulat el contrari. Una altra cosa ben diferent és que una editorial/distribuidora que NO té dret a distribuir un determinat material per un territori faci el que li doni la gana. I sinó, feu-li un cop d’ull al cas Clover, en què va arribar a intervenir l’editorial japonesa. A més, en el suposat cas que les exportacions/importacions fossin il·legals, això no dóna dret a aquesta entitat a cometre actes prohibits per la llei/ el contracte signat amb l’altra part.

En quant al segon punt, ve a ser una mica el que he dit a l’última part del primer. Si algú fa quelcom que no li és permès, una altra persona no es pot emparar en això per tal de fer el mateix. El que s’ha de fer és emprendre accions legals contra el primer. Però bé, ja s’ho trobarà, aquesta distribuidora. Si cap editorial espanyola no tingués cap mena de dret (o no tingués pensat adquirir-lo) sobre les sèries que pensa distribuir, potser es faria la vista grossa. Però resulta que pensa sur a les botigues Las aventuras de Dai/Fly, que, per molt que ens pugui pesar, està licenciada per Planeta deAgostini i, si li toquen gaire els nassos, pot arribar a enfonsar a aquesta distribuidora, o, si més no, emmerdar-la bastant a base de pleits. Planeta no és una editorial petita, precisament. Jo no m’arriscaria gaire a tocar-li el boraviu.