Els fanzines i el Saló del Manga

27/08/2011 at 21:24

Detesto els fanzines. Amb tota l’ànima. Em semblen una total i absoluta presa de pèl. Si més no, els que he anat adquirint. Estan plens de faltes, mal redactats i a moltes històries és difícil seguir-los el fil perquè no estan ben estructurades. De veritat, costa tant fer les coses bé? No em queixaré del dibuix ni de l’edició, però, si més no, amb la de voluntaris que compta cada número, podria haver-n’hi algun que vigilés l’ortografia i la sintaxi. On fallen aquests dos aspectes, la resta cau pel seu propi pes.

Una altra cosa que em treu de polleguera és que en la meitat dels fanzines que he comprat hi ha, com a mínim, una història inconclusa al ‘final’ de la qual s’especifica que l’acabament serà penjat ‘pròximament’ a internet. Això, senyors, és de persones gens serioses (que, precisament, demanen que se’ls prenguin seriosament, ai, que m’agafa el riure) i, en els casos que a mi m’ha tocat, d’allò més mentideres. Fa mesos i mesos que vaig comprar l’últim fanzine i encara estic esperant que em pengin les continuacions que em deuen. Em sento vilment enganyat. Si no han d’acabar la història, o bé que ho diguin clarament o bé que no l’afegeixin al número, però que no em vinguin amb sopars de duro.

Sobre les llicències del proper Saló del Manga ja dic d’entrada que no me n’interessa cap:

-Shônens que tendeixen a allargar-se fins a l’infinit.

-Mangues eròtics que t’ensenyen i t’ensenyen i… poff! la part més interessant te l’has d’imaginar. Pel moment, no he trobat cap hentai que em faci el pes, però constato que sento tírria envers els ecchi i el fanservice en general pel motiu que he comentat abans. Només se’n salven les il·lustracions a color.

-Un manga de les CLAMP del segle XXI. Amb això, ja queda tot dit. Van ser grans en un passat, avui dia podrien haver esdevingut pesos pesats, però es van conformar amb la mediocritat.

-Un manga del senyor Misturu Adachi. Entre que els spokons no em fan el pes, que la part de comèdia de les seves obres d’aquest mangaka no em sembla ben duta i que la fisonomia no la porta gaire per la mà, em sembla un autor de tants.  Reprodueixo aquí un comentari políticament incorrecte fet per un troll en un blog d’admiradors de l’Adachi que en el seu moment em va fer gràcia i encara ara me’n continua fent: Y el tema crossover, oye, Mxxxx, ¿te imaginas a Adachi haciendo una obra con los protas de todas sus obras? ¡Sería como los libros de Wally, pero a la inversa! “Encuentra al intruso en esta guerra de clones”

-Un manga d’en Suehiro Maruo. Aquest, comprar-lo no, però si me’l deixés algú, doncs potser m’animaria a llegir-lo. Les obres d’aquest home van bé aquells dies en què sents que tens el món en contra, que tot és una merda i que la gent que t’envolta no val la pena. T’ensenya que podria ser pitjor i, a la vegada carrega, contra la humanitat de forma desmesurada. Malgrat que el meu estómac em maleeix, després de la lectura de mangues d’aquest estil, el meu esperit es relaxa una mica i ja no em sento tan violent.

-Un spokon de futbol. En general, els spokons m’avorreixen i, si a més està dirigit a nens, ja ni t’explico. Ara per ara, l’únic spokon que m’interessa és Ashita no Joe i aquest és bastant més improbable veure’l publicat per aquí (i menys en català). Pel moment, he llegit el primer tom de l’edició francesa i he de dir que ha superat completament les meves expectatives i això que, d’entrada, ja eren altes.

-Un seinen llarg de nassos que no se sap quan acabarà perquè sembla que l’autor no té definit el final i, a més, es tira mesos jugant a The Idol Master entre tom i tom.

-La reedició d’un manga dels mangues més o menys antics dels quals, degut a certes lectures entre línees, se n’han fet més fanzines yaoi (encara he de trobar un yaoi en què un dels dos membres de la parella no sembli pertànyer al sexe contrari). No sé si val la pena o no, però tinc molts prejudicis en la seva contra.

-Esgues diversos que no em criden l’atenció.

Davant de tot aquest panorama, en un principi, no anava a comprar-m’hi cap novetat; simplement aprofitaria per trobar-me amb gent magnífica i, de pas, aprofitar-me dels saldos que últimament pul·lulen per aquests esdeveniments. Però resulta que, ironies de la vida, surt un nou fanzine que m’interessa i jo, masoquista de mi, probablement me’l compraré. Els donaré el meu vot de confiança malgrat que, o potser precisament per això, a aquest grup mai li he comprat res de res. Espero no haver-me’n de penedir.

Entry filed under: bajanades, fanzines, Saló del Manga.

ABFenix i el ‘tu quoque’ Més fanzines, més trolleig


Contacte

cinccentsu(a)terra(punt)es

Mangues que vull que llicenciïn

-Ashita no Joe
-Banana Fish
-Black Joke
-Chô! Makoto-chan
-Coo no Sekai
-Devilman
-Doraemon
-Fire!
-Galaxy Express 999
-Gon (reedició)
-Kamui-Den
-Kasei Tanken
-Kingyo-ya koshoten
-Kyogin no Hoshi
-Manga Michi
-Munô no hito
-Neji-shiki
-Norakuro
-Obake no Qtarō
-Palepoli
-Sabu to Ichi Torimono Hikae
-Suvival (reedició i finalització)
-Tiger Mask
-Uzumaki (reedició)


A %d bloguers els agrada això: