Més fanzines, més trolleig

Renoi! Cal que em posi a parlar de fanzines perquè, al cap de dos dies, surti una notícia relacionada amb el tema.

Pel que es veu, ha nascut una iniciativa que pretén crear l’equivalent del Comiket a Espanya.

En certa entrada, de cert blog, el qual porta la veu cantant d’aquest assumpte, es maleeix el mercat Espanyol i bé, és una mica el de sempre amb la gent que ràbia amb el tema de les editorials que cancel·len o no llicencien, però amb el tema dels fanzines. Abans de res, però, se’ns il·lustra el post amb un seguit de fotografies tot reivindicant que en territori espanyol existeixen fanzines bons. En una d’elles apareix la portada de Poker Stars. I és precisament aquest un dels que jo tinc en què una de les històries està sense concloure i l’autor promet que la resta la penjarà a internet ‘pròximament’. Sí, ja, clar. Et felicito, fill.

Ja posats, seguim criticant Poker Stars. Un altre tema a tocar és el de l’ortografia. Signes de puntuació que manquen, accents mal posats o inexistents… I altres perles.

La portada i la primera història d’aquest fanzine són de la KawaiiDream, una noia que ara es troba immersa en un projecte per a l’editorial Nowevolution (d’aquesta, ja en parlaré un altre dia). La meva opinió sobre la feina d’aquesta xicota és que per molt bufones que puguin ser algunes de les seves il·lustracions a color, encara ha de millorar molt el seu dibuix (i no ho dic només amb el citat fanzine a la mà, sinó havent-me mirat pàgines de mostra del seu projecte actual) i la història no està ben narrada. En el que sigui típica o no, no m’hi ficaré, però el mínim que jo demano als fanzines, és que s’entenguin. Tan difícil resulta?

Bé, no parlaré de més aspectes que em desagraden de Poker Stars perquè tampoc és qüestió de ficar-m’hi en excés. Diré, per contra, que l’única història passable és del Sebastià Riera, un noi que actualment està preparant Shinto, una obra que serà publicada per Ediciones Babylon. Potser el nom d’aquest bon home no us soni de gaire, però i si dic que es tracta de l’autor de Haruto? Potser ara l’ubiqueu. La història, As de Picas, no és per a llançar coets, però si més no té un dibuix acceptable, s’entén, està ben narrada i, a més a més, té tocs d’humor que et treuen algun somriure.

Val a dir també que aquest fanzine té algunes il·lustracions d’autors convidats que eclipsen els de les històries dels col·laboradors.

En el post es pregunta què s’està fent malament (a part que el mercat –tant editors com compradors– confiï més en els productes estrangers que no pas en els autòctons). Jo t’ho diré fent síntesi del que he esmentat fins ara:

-Hi ha fanzines que contenen històries inconcluses. L’autor et promet que en penjarà el final a internet, però saps que la probabilitat que ho faci és de menys de l’1 %. És com quan li dones el telèfon a una noia preciosa i et diu, amb un somriure als llavis, que ja et trucarà.

-Molts fanzines, en ser d’autoria compartida (no és el mateix dibuixar 10 pàgines que dibuixar-ne 100, ni tampoc costejar tot el que val una tirada a repartir-ne l’import entre diverses persones), tenen una qualitat irregular: pots topar-te amb històries passables o, fins i tot que t’agradin bastant, i, a la vegada, bodris en el mateix tom. En això, són pitjors que els toms únics d’històries curtes.

-La pèsima ortografia fa que la gent ho trobi com un producte que no s’ha de prendre seriosament.

D’altra banda, i ja des d’un angle més personal, un altre tema que no m’agrada dels fanzines és que, de moment, no n’he vist cap en català. L’única esperança que he arribat a tenir de veure’n va ser quan una vegada, en Kôjiro, el creador del Jamésquemort Animésque, va comentar que potser per al proper Saló recopilaria en un fanzine les historietes de la secció Otaku Qüestions, algunes d’elles prou enginyoses, per cert. Malgrat tot, ara per a ara, el veig molt més centrat en el seu projecte de fer el primer anime en català que no pas en el manga i els fanzines. Si a això li sumem el fet que si aquest ComiketEs algun dia arriba a fer-se, serà, probablement a Madrid, la qual cosa redueix no només les possibilitats de veure fanzines en català, sinó en cap altre llengua de l’Estat, sigui oficial o no.

Tot plegat, resulta una ironia; d’una banda diuen que pretenen potenciar la creació de fanzines dins d’Espanya i, de l’altra, contesten als tweets dels sud-americans de parla hispana dient que no hi ha problema amb què hi participin, la qual cosa per a mi no resulta cap inconvenient. Això sí: em sembla una hipocresia perquè no estan dient el que realment pretenen fer. Que diguin que volen més fanzines en castellà i una convenció decent per a ells. Que tingui lloc aquest Comiket a l’Amèrica llatina, que en són molts més que nosaltres i, sobretot, més apassionats amb l’afició. Digueu-me sinó quants fansubs espanyols hi ha per habitant i quants de sud-americans, per posar un exemple.

Això és així hi ha gent que té en ment el pensament “Un estat, una llengua”, la qual cosa no té per què ésser certa.