Fanzines III: la reconciliació

Al final, vaig adquirir ni més ni menys que 3 fanzines al passat Saló del Manga. He de reconèixer que la seva lectura va fer que em reconciliés amb aquest món i veiés que hi ha gent que sí que fa la feina ben feta.

Un d’ells era d’històries curtes fetes per diversos autors. Evidentment, en aquesta mena de recopilacions la qualitat és bastant irregular, però complia amb les meves exigències bàsiques: les històries s’entenien i no en recordo cap falta. És més, fins i tot una història de gran qualitat, amb un dibuix i una narració bons.

Els dos altres eren toms únics fets per un sol autor, amb tota la feinada que comporta. En el primer, en destaca el dibuix; fins i tot, al principi hi té una galeria d’imatges a color. Tot un orgasme òptic. La història és bastant fluixa, però s’entén. El segon és el meu fanzine preferit. L’estil del grafisme recorda molt al de l’obra original i he de dir que mentre d’aquesta no me’n queda massa bon record, aquest fanzine, que li ret homenatge, el vaig gaudir bastant. L’evolució dels personatges és considerable i l’autor transmet tot allò que pretén, ja sigui a través de paraules o del dibuix.

Després d’aquesta experiència, doncs, només em queda una cosa a dir: llarga vida als fanzines!