‘Stranger Mukō Hadan’ i més impressions de l’anime del ja no tan nou 3XL

El Samurai Sense Nom, traducció oficial del títol ‘Sutorenjia Mukō Hadan’, és una pel·lícula que val la pena mirar si t’agraden les batalles espectaculars. Realment, totes i cadascuna de les lluites són memorables i, a més, van tenint lloc en diferents escenaris i condicions meteorològiques. Un altre punt a favor és que n’hi ha un munt i que no s’allarguen excessivament.

Argumentalment… la cosa ja varia. La història està plena de tòpics, no aporta res i el final em va deixar indiferent. A més, el comportament del gos no em sembla gaire creïble; és com si tingués una intel·ligència superior als de la seva espècie o quelcom per l’estil.

En quant a l’animació, es podria dir que és bona si no fos pels muntatges fets a ordinador que han ficat a calçador. Quan veig coses així en pel·lícules de dibuixos em sento enganyat. Ja sé que és més fàcil, ràpid i rentable fer això, però, és que, francament, queda cutre amb majúscules.

Sobre la resta de l’anime d’aquest canal, l’he anat deixant de veure paulatinament. Més que res perquè necessito les meves hores de son i l’anime no m’apassiona tant com per a fer-me-les perdre. També m’agradaria comentar que hi ha certs aspectes del doblatge que em treuen de polleguera. Teòricament, tant dobladors com traductors són professionals, però no ho semblen en grans pífies com: pronunciar ‘yo’ en comptes de ‘jo’, traduir per el remaleït ‘els hi’ (exemple: *Els hi vaig comprar una barra de pa.) en comptes de per ‘els’ (exemple: Els vaig comprar una barra de pa.) i traduir ‘ans-en’ (exemple: *anans-en) en comptes d’ ‘ar-nos-en’ (exemple: anar-nos-en), entre d’altres que em deixo al tinter. Un altre error ja no tan estratosfèric és que molts dels actors de doblatge no saben romanji i no pronuncien determinats noms com haurien de fer-ho. Per la resta, tot correcte i cal afegir que em vaig acabar habituant a la veu d’en Ryuk; ara la trobo adecuada.