Vergonya aliena

No trobo millors paraules per a descriure com em sento davant tot el calvari que s’ha muntat aquests darrers dies envers l’editorial Glénat.

Anem per parts: Actualment, l’àmplia majoria d’edicions de manga, pel que fa a Espanya, no estan cosides. Ni falta que fa. Això del cosit és una mera excusa. El que realment preocupa al fandom és no tenir edicions amb pàgines tan esmeradament blanques i brillants que facin mal als ulls. Sincerament, penso que se n’ha fet un gra massa. No vull ni pensar què hauria passat si, en comptes de canviar el paper, haguessin deixat de fer sobrecobertes, per a posar un exemple. This is Sparta!!

Em fastigueja que la gent no solgui queixar-se de les males traduccions, però sí de quelcom tan banal com això. D’altres editorials he comprat mangues que, acte seguit, havia de llegir per scanlations en anglès, perquè sinó, no podia seguir bé el fil de l’història. Tant se fa que estiguessin en castellà, que jo entenia millor traduccions d’aficionats en una llengua que no és meva. Això sí que és vertaderament penós.

No té res a veure amb l'entrada, però aprofito per a fer la seva recomanació.

D’altra banda, altre cop s’està atacant massivament les edicions en català. Jo què vols que et digui; tots aquests que ara es queixen haurien de tenir un mínim de sentit de la proporció i no protestar tan alt. Per motius obvis, la majoria de publicacions en català són més cares que les seves equivalents en castellà. Pels pocs títols que edita Glénat en català, em sembla completament exagerat que es demonitzi la llengua catalana amb tanta ferotgia.

Que el blog d’un amant apassionat del còmic s’hagi hagut de convertir en aquest esperpent, m’indigna i m’omple d’impotència.

Els més entesos afirmen que per a poder publicar a Espanya certs mangues qualificables com obres mestres, el mercat encara ha de madurar bastant. Ho reafirmo. Absolutament. El mercat del manga a Espanya ha de madurar. Però ja no només en una qüestió de mer refinament. Sinó també en una bona dosi de sentit comú i, si més no, un glop d’ètica.